• POLÍTICA I PLANIFICACIÓ EDUCATIVA

• CARACTERITZACIÓ DE L'ESCOLA PÚBLICA

• EL CURRICULUM PER L´ESCOLA PÚBLICA

CONCLUSIONS DE L’AULA-DEBAT
 “POLÍTICA I PLANIFICACIÓ EDUCATIVA”

En els darrers anys, i agreujat per la situació política actual, hi ha la impressió que no existeix una actuació política i aquesta indefinició aparent és el tret més característic de l’actual política. Sí que hi ha una clara política que esdevé en una intencionada manca, aparent, de planificació educativa en l’ensenyament públic, basada en un no fer, no actuar, en minar els minsos avanços aconseguits respecte la participació democràtica. Mentre a l’ensenyament privat s’hi dóna una definida actuació. Un evident i actual exemple d’aquesta doble actuació política, segons el pla on s’intervé siga el públic o privat, el trobem en l’aplicació el setembre vinent del primer cicle d’Educació Secundària Obligatòria i en l’oferta d’escolarització de l’alumnat de tres anys.
 També hi ha un doble discurs polític i  una adopció de conceptes com democràcia, autonomia, responsabilitat professional, participació... pel sistema educatiu, però amb una planificació educativa que no contempla les mesures escaients per oferir les adequades condicions humanes i materials. Així vivim a les escoles una suposada autonomia, que es aplicada en situacions “ligths”, en tasques educatives pobres, però , a la vegada, s’aplica un control rígid i legalista quan es tracta d’abordar aspectes educatius rics per la seua problemàtica i pel que suposen d’alternatius a la política actual.

 A la societat se li oferta un discurs de llibertat quan es refereix a l’individualisme, però que es nega en la realitat de qualsevol òrgan col.legiat,  on s’aplica un fort control i se’ls estrangula la capacitat de prendre decisions qualitatives. Es defuig el terme llibertat quan es refereix a la nostra realitat nacional i cultural com a País, on qualsevol manifestació d’identitat com a poble es avortada per mecanismes que interpreten de forma restringida la legalitat en detriment del dret de llibertat d’expressió.
 Davant aquesta situació política que es dóna de forma global en el món dominat per la ideologia occidental, els moviments de renovació pedagògica hem de ser-ne conscients i rearmar-nos ideològicament de cara a denunciar l’actual planificació educativa i ofertar alternatives per incidir en la societat. Però les nostres actuacions semblen encaminades a eludir l’anàlisi polític i oblidem que, com una taca d’oli, aquest s’escampa i marca les nostres intervencions educatives, en el sentit més radical del concepte d’educació.
 Així, en lloc de discutir i aprofundir en reconceptualitzar que entenem per democràcia, que significa qualitat de l’ensenyament públic front el llenguatge dominant del terme eficàcia, en lloc de debatre i trobar alternatives al repte que tenim com a treballadors i usuaris de les escoles públics front les noves demandes de la societat... (entre d’altres qüestions),  es dediquem a assistir a l’Escola d’Estiu, preferentment, a instruir-nos i a fer una anàlisi sentimental i d’autocomplaença de la política i planificació educativa. Construïm molt bé les parets d’una casa, però defugim de fer i conèixer els plànols i els fonaments.
 I aquesta aportació la fem ací, perquè també estem convençuts de la nostra capacitat d’autocrítica i amb la seguretat i convenciment que som nosaltres, amb el nostre treball i compromís, junt altres moviments socials, els qui tenim la capacitat de fer que canvie la societat i que aquesta societat obligue a canviar l’actual política per una altra que faça possible una Escola Popular, Democràtica i Valenciana.

A l'Aula-Debat sobre la Caracterització de l'Escola Pública, vam partir de les experiències de l'Escola Pública Alcalde Fabregat de Benassal, i hem arribat a les següents conclusions, que ens ajudaran fer possible l'escola pública, popular i democràtica avuí.
Parlar de participació democràtica a l'Escola Pública suposa parlar de debat intern, d'enfocament crític, de consens, d'intercanvis, de necessitats de treball en grup, des de punts de vista polítics i socials,... i sobretot, suposa parlar d'actituds democràtiques.
Suposa tenir una actitud personal, conseqüent amb allò que desitgem per a un col.lectiu. Suposa entendre l'escola com un món d'alumnes, mares i pares, i mestres,...on tothom és igual d'important i necessari, on són vàlides totes les opinions, propostes i percepcions. Suposa deixar de pensar a l'escola com a propietat gremial, i suposa, entendre i viure la nostra tasca com a treballadors i treballadores de l'ensenyament.
Encetar un procés d'obertura i participació es cosa d'anar poc a poc, perquè les actituds democràtiques no s'imposen si no que necessiten d'experiències democràtiques per anar fent-se i aprenent-les, i es van fent, vivint-les i estimant-les.
No podem pretendre que el nostre alumnat tinga actituds democràtiques si nosaltres no tenim actituds de tolerància, de respecte, de solidaritat, d'igualtat i de cooperació. De la mateixa manera no podem pretendre que la nostra escola siga una escola participativa i democràtica si no ho som nosaltres.
Arribat aquest punt cal fer una anàlisi crítica de la nostra realitat que ens puga portar a un debat col.lectiu i públic on pugam encetar un procés de participació democràtica als nostres centres. Cal partir de les experiències democràtiques que tingam,  siguen poques o moltes, i des d'aquesta premissa, i amb les estratègies escaients per que els acords no es queden en papers escrits guardats en un armari, plantejar-nos el canvi a l'escola: encetar debats sobre les nostres actuacions, analitzar-les, planificar i explicitar les accions tutorials (amb l'alumnat i amb la família), cercar mecanismes per globalitzar eixa acció tutorial en el context del centre,...
Però, hem d'anar a poc a poc, assolint cada pas, establint a nivell de claustre eines consensuades i acceptades per tots els que les han de dur a terme. Cal definir la participació, de tota la comunitat educativa d'una forma democràtica que done una imatge global del centre, i que facilite la integració de tots els sectors de la societat en els diferents Projectes Educatius dels Centres.
Al mateix temps que es posa a debat la nostra pràctica a l'aula i al centre, es fa evident la necessitat de participació en el disseny d'escola pública que volem, implicar i donar participació a l'alumnat tant a nivell d'aula com del centre.  Cal encetar, doncs, els adequats programes de participació.
No podem oblidar tampoc  els pares i les mares. Cal estructurar la seva participació amb mecanismes representatius i de delegació. No podem deixar relegades les mares a una funció de suport  a l'hora de confeccionar les disfresses de carnestoltes: cal que participen activament al centre: rebent informació, participant en les mesures organitzatives, col.laborant en les tasques, recollint els interessos de les demés famílies, participant en l'avaluació de diferents aspectes del centre... en definitiva, que no visquen l'escola com alguna cosa estranya, i amb barreres arquitectòniques i estamentals, sinó que se senten com una part important d'ella.
Resumint: pensem que cal potenciar l'escola pública, popular i democràtica. Per fer-ho, no podem oblidar cap dels àmbits amb els que té relació directa: professorat, alumnat, pares i mares i la resta del poble.
Definiríem, doncs, la participació democràtica des del professorat amb l'acció tutorial, des de l'alumnat amb les assemblees de delegats, i des de les famílies amb les assemblees de delegats de mares i pares. El poble participaria amb la dinamització social que en suposen els projectes de centre.
Cal consensuar totes les actuacions que s'hagen de fer, i no imposar-les (això seria antidemocràtic).  Cal, també, que totes les actuacions estiguen molt ben estructurades, per facilitar-les.
La democràcia ha d'impregnar tots els aspectes, tots els racons de l'escola. Ha de funcionar a TUTI TEMPO, i no com una assignatura que s'haja d'estudiar.
Aquesta tasca serà de vegades molt dura, i tindrem molts entrebancs, però no per això devem ignorar-la.  Tenim un deure per defensar l'escola que volem. Cal plantejar propostes alternatives a l'escola actual. Potenciar les bones iniciatives i rebutjar les dolentes, les que ens aparten del camí de la democràcia i de la participació. Hem de prendre possicionaments com a treballadors de la Renovació Pedagogica, com diu Jaume Martinez Bonafé,  i dur endavant les nostres propostes.

CONCLUSIONS DE L’AULA-DEBAT :
EL CURRICULUM PER L´ESCOLA PÚBLICA

Pot  semblar, com s’assenyala tant a la  LOGSE com als Decrets que la desenvolupen, que l’actual currículum és obert i flexible, el que possibilita la seua adaptació a les diferents peculiaritats de cadascú dels centres.  Però un anàlisi  detingut ens descobreix la vertadera trama que s’amaga darrere de tot el que hi ha impregnant aquesta llei en principi “RENOVADORA”.
Efectivament la LOGSE, com qualsevol llei educativa, no és asèptica i respon a  una sèrie d’interessos econòmics i polítics (que són els mateixos),  interessos  que venen marcats pels models socials imperants.
Així  la tendència actual ve marcada per les polítiques unionistes, la consagració del model de societat neocapitalista i l’hegemonia dels poder econòmics supranacionals, models que impregnen tota la legislació educativa europea, i per tant l’actual LOGSE ací a l’Estat Espanyol.
Aquest model polític imposa un progressiu procés d’homogeneització cultural, procés d’homogeneització que és manifesta amb especial força al terreny cultural,  ja que és en aquest terreny on millor es pot arribar a conferir un monolitisme cultural.
Així, pel que fa al món educatiu, es qüestiona el model d’EScola arrelada al medi potenciant allò universal, mentre que les aportacions puntuals de les cultures minoritàries aprofitarien  simplement per enriquir el monolitisme cultural, basat en aparent multiculturalisme. Tot això comporta al sistema educatiu un aclaparador control ideològic del currículum a partir dels Decrets d’objectius i continguts mínims, metodologies, criteris d’avaluació, etc., juntament amb la complicitat de les editorials que serveixen els seus materials ben elaborats i tancats.
És així que des dels MRPs ens preguntem ¿tot i el que hi ha ens queda alguna possibilitat d’incidir al procés educatiu aportant alguns dels nostres plantejaments i de les nostres idees?.
Com hem pogut comprovar, si que tenim referències d’algunes escoles públiques que han dut al davant experiències en les quals partint de les necessitats i interessos de l’alumnat han elaborat un currículum propi, obert i flexible, plasmat no sols en la distribució i tria de continguts, sinó també i gràcies a una determinada organització del centre, a les relacions entre el professorat i a la seua  autoformació.
¿Quins són doncs els plantejaments del quals hem de partir per poder configurar un Projecte  Educatiu de Centre propi?.
En primer lloc reflexionar i debatre a nivell  de comunitat escolar quins són els valors que hem de transmetre a  l’alumnat  per al seu desenvolupament com a persona, per aconseguir aquell model de societat amb el qual ens identifiquem.
Nosaltres defensem que els valors a transmetre han de ser: la solidaritat, la tolerància, l’esperit crític, l’autoaceptació i  autoestima, el coneixement i valoració del medi que l’envolta per poder-hi participar i influir,  autodidacta, amb la finalitat de poder arribar a ser feliç en interrelació amb els altres individus de la societat en la que viu.
A partir d’ací, altres plantejaments que haurem de fer-nos serà l’elaboració i elecció de material curriculars, metodologies a emprar, els criteris d’avaluació i l’autoavaluació de tot el procés educatiu, l’organització del centre, la participació de tota la comunitat educativa, etc.