L’objectiu d´aquest curs, entre d’altres, era el de permetre l´intercanvi d’experiències, tenir un espai on parlar i mostrar el que fem. Aquest objectiu ha estat totalment aconseguit i valorat molt positivament per tots els assistents, tant els que exposaven com els que escoltaven.

A més a més a permés la reflexió al voltant de la pràctica diària dels docents, fem moltes coses i el fet de mostrar-les ens fa plantejar-nos moltes de les activitats que fem a l’escola així com l’encoratjament per començar-ne de noves.

També ha servit per animar els docents a presentar, en la propera Escola d’Estiu, noves experiències.

DOCUMENTAL SOBRE ELX: experiència de segon de primària. Realització d’un documental com a producte final d’un projecte al voltant de la ciutat d’Elx.

Una experiència on es combinen l’estudi de l’entor amb el coneixement dels mitjans audiovisuals (càmera de video) i la seua utilització, així com el coneix l’estudi dels diferents aspectes que comporta fer una pel.lícula (guió, plans, punt de vista...,vestuari, escenografia...). Valorada molt positivament pel que suposa de treball globalitzat, així com pel que suposa d’engrescador de cara a l’alumnat.

DIUMENGE COMPARTIT: experiència d’una jornada lúdica i de treball compartit en la que professorat, famílies, alumnes, amics, posen en marxa diferents projectes que milloren la nostra escola, on es fa palés que l´escola es construeix amb l´esforç de totes i tots, perquè tots som escola. Aquesta experiència ha estat molt ben valorada perquè el que demostra es que quan la comunitat educativa té un projecte i, a més, s´ho passa bé, l’escola funciona. També ha animat a molts dels assistents a intentar-ho a la seua escola.

TALLER JOCS AMBIENTALS: divertir-se aprenent a sentir la natura, a entendre el seu procés; a respectar-la, a conéixer-la més, a estimar-la...mitjantçant jocs al pati i a l’aula. Taller on hem gaudit jugant i veient per nosaltres mateix que es poden fer moltes coses a l’escola per a conéixer i respectar el nostre entorn d’una manera lúdica.

L’HORT ESCOLAR: experiència que va començar que va començar el curs 1999-00 fins ara. Valorada molt positivament pel que fa a projecte a llarg plaç i d´implicació de tota l´escola, des de infantil fins a l’últim curs de primària. També pel que suposa de coneixement de l’entorn natural més proper (plantes i arbres autòctons, utilització, cura i manteniment). També es valorà molt positivament perquè ja es un projecte que forma part de l’escola, no és un projecte puntual.

TALLER D´ELABORACIÓ DE SABÓ: experiència valorada pel que té de crítica de la societat de consum així com de la utilització de productes no contaminants i de reciclatge de greixos.

PROJECTE SOBRE EGIPTE: presentació de la pàgina web feta amb les investigacions aportades pels xiquets/es. També valorada pel producte final, combinar els coneixements de la civilització egipcia amb les noves tecnologies i poder mostrar el que s´ha fet perquè altres puguen conéixer-ho.

1.2. L’ART A L’ESCOLA

Presentació d’experiències de diferents centres relacionades amb l’art.

Com en el curs, L’ESCOLA ARRELADA A L’ENTORN, el principal objectiu era el de proporcionar un espai i un temps per a l’intercanvi d’experiències, cosa que ha estat valorat molt positivament pels assistents. Això ens ha permés també intercanviar opinions i reflexionar al voltant de les experiències presentades.

AUDIOVISUALS A L’EDUCACIÓ INFANTIL: treball al voltant de la imatge i els mitjans audiovisuals. Què veiem? Com ho veiem? Experiència valorada molt positivament pel que fa a la importància dels mitjans audiovisuals en la societat actual i la necessitat de conéixer-los i utilitzar-los d´una manera crítica i l´escola ho ha de facilitar . També pel fet que des d´Infantil ja es pot començar a treballar.

MUSEU INTERACTIU: treball realitzat a les aules de quart i sisé de primària. Exposició de jocs i aparells relacionats amb l’electricitat i les seues transformacions. Experiència valorada molt positivament pel que fa al producte final, mostrar allò que s’ha treballat perquè l’escola se n’assabente i puga gaudir-ne.

ESCULTURA COL.LECTIVA: creació d’una obra ceràmica commemorativa dels primers 25 anys de vida del col.legi. Dissenyada per l’alumnat del centre. Feta amb el cor de l’alumnat, professorat, famílies, amics...i coordinat per Arcadi Blasco Pastor, artista local. Experiència valorada pel que fa a la vida en comú d´un projecte d’escola, la importància de la història de la comunitat escolar.

LLIBRES GEGANTS: participació de tota la comunitat educativa en l’elaboració de llibres gegants. Experiència valorada pel resultat plàstic ipel que suposa un treball comú de tota una escola.

ORGANITZACIÓ D’UN FESTIVAL DE MÚSICA: experiència d’intercentres. Valoració molt positiva pel que fa a la coordinació, trobament,i intercanvi i treball en comú. S´ha valorat també pel que comporta no quedar-se aïllat cadascú en el seu centre i compartir moments enriquidors.

1.3. ELS CLÀSSICS ENS AJUDEN A MIRAR

OBJECTIUS:

L’objectiu principal d’aquest seminari és arribar als llibres clàssics, als del segle XX i als de tots els segles no buscant models de comportament, sinó les claus per les quals aquests llibres han vençut el pas del temps i han resistit qualsevol interpretació.

CONTINGUTS

SESSIÓ PRIMERA

A la primera sessió entrarem en contacte amb llibres clàssics com La isla del tesoro, La Celestina, la Odisea, etc. A més a més, agafant la idea de Bernardo Atxaga, escriptor actual, que fa servir els alfabets com recurs per a comunicar experiències o conclusions, encetàrem una sèrie de paraules que ajuden a definir als llibres clàssics

Reflexionant sobre aquests llibres clàssics es trobem amb personatges essencialment ambiguos amb els quals la frontera que separa els bons i els dolents, els justos i els injustos, no és gens clara.

Van aparèixer les primeres paraules de l’Alphabeta Exemplorum: A d’ambigüitat, B de bello i C de complexitat.

SESSIÓ SEGONA

En aquesta sessió, continuàrem posant als assistents en contacte amb altres llibres d’autors clàssics: Borges, Flaubert, Lewis Carroll, Nabokov, etc.

D’aquestes lectures traguerem la conclusió de que els personatges clàssics estan tan be defints que són fàcilment identificables

( Madam Bovary, Alícia, Lolita) i que podem reconèixer-los en els personatges de llibres actuals.

Durant la sessió apareixien paraules noves que definien als llibres clàssics: E d’emprenta, I d’impactant, P de perdurable i S de sorprenent.

SESSIÓ TERCERA

Començàrem la sessió llegint el capítol del Quijote sobre la crema de llibres. En eixe context vam dedicar la sessió a llegir llibres de literatura infantil per a debatre quins seràn clàssics.

Llegirem llibres per a infants com Frederick, El monstruo y el osito, Sapo y Sepo, Elmer, Rosa Caramelo i alguns altres.

Les paraules de l’Alphabeta Exemplorum que apareguerem a les sessions anteriors ens servírem per a analitzar els llibres de literatura infantil i comprovar si les podien aplicar a les característiques d’aquests llibres.

SESSIÓ QUARTA

Presentació del llibre d’Italo Calvino “Por qué leer a los clásicos”.

Donàrem les 14 raons per a llegir als clàssics en tires i debatirem en quina raó està cada autor clàssic que ja hem treballat a les sessions anteriors.

Treballàrem el decàlec sobre els drets del lector de Daniel Pennac i aquest va provocar intervencions sobre cóm treballar la literatura a l’escola i als IESS.

Vam arribar a la conclusió que cal uns llibres pont que portaren a l’alumnat des dels llibres infantil a la literatura del clàssics. Llegírem fragments d’alguns llibres que considerem llibres pont: Konrad, Escenarios fantásticos, Pippi Mediaslargas, Si quieres pasar miedo, etc.

SESSIÓ CINQUENA: CONCLUSIONS

En aquesta sessió confeccionàrem les conclusions de que es va treballar al llarg de la setmana. Aprofitant de nou l’alfabet, escriguerem les paruales que defineixen als llibres/autors clàssics:

AMBIGU perquè la vida està plena de matiços.

ATEMPORAL superen modes, tendències i mai no es queden antiquats.

CONCÍS utilitzen paraules triades, aposten per la qualitat del llenguatge.

EMPRENTA és un tatuatge en la memòria.

ESPILL d’altres realitats que ens ajuden a entendre’ns millor.

FABULÓS perquè agafa multituds de mons imaginaris i els fa nostres.

GENIAL per l’originalitat en el que diu i cóm ho diu.

IMPACTANT perquè sempre provoca un posicionament.

INTEMPORAL perquè sempre hi està en qualsevol època, en qualsevol moment, en qualsevol situació.

INESGOTABLE perquè mai arribarem a llegir-lo totalment i perquè en cada relectura trobarem coses noves.

LABERÍNTIC perquè cada lector/a agafa un camí diferent de tots els possibles.

PERDURABLE perquè sempre suposen referents que ens ajuden a mirar.

QUOTIDIÀ perquè malgrat el pas dels segles continuen parlant-nos de la realitat més propera.

REFLEXIU conviden a aturar i a descobrir el que tenim en comú pel fet de ser humans.

RESSISTENT no es veuen afectats per crítiques, comentaris, valoracions. Mantenen la seua força tant per la forma com pels seus continguts i valors.

SORPRENENT perquè no és previsible. Ens trasllada a llocs que no sospitaven. Perquè malgra creure que ho sabem tot, la seua lectura sempre amaga camins per recòrrer.

SUGGERIDOR encara que aparentment narren una història, estan plantejant-nos múltiples possibilitats de desenvolupament en la literatura i en la vida.

TRANSFORMADOR un bon llibre t’atrapa i no et soltarà fins haver-te transformat.

VITAL perquè et fan viure altres vides. En paraules de Benjamin Prado: “cuando en un libro hay un asesinato, yo no soy el asesino ni la víctima, pero huelo la sangre”.

METODOLOGIA: ha seguit els següents passos:

Agrupats en tres equips han treballat els documents teòrics i literaris i han reflexionat sobre els aspectes damunt indicats.

- Posada en comú del treball de cada grup.

- Debat col.lectiu sobre les diferents opinions.

- Conclusions de cada sessió consensuades per tots i totes.

VALORACIO :

Valorem positivament el seminari d’enguany per l’augment lleuger d'assistents respecte al seminari de l’Escola d’Estiu anterior sobre els mites.

Pensem que ha segut gratificant degut a l’alt grau de participació dels assistents i assistentes que des de les seues experiències lectores amb llibres d’adults han aportat eines per a poder analitzar els llibres de literatura infantil objectiu principal d’aquesta activitat.

1.4. EL ENFOQUE MUSICOTERAPÉUTICO A LA ESCUELA

1.5. JOCS DE CIÈNCIA

(Rafael Garcia Molina)

Descripció de l’activitat:

Hem preparat materials i activitats que faciliten el contacte amb la ciència a través de la seua vessant lúdica (jocs, entreteniments, trucs, joguets...). D’aquesta manera hem pretés estimular la curiositat envers diverses qüestions científiques, així com adonar-nos que la ciència ens envolta per tot arreu.

Metodologia utilitzada:

Amb materials casolans (caixes de sabates, botelles de gasosa, tubs de paper higiènic, espaguetis, llandes i palletes de refresc, fil d’aram, etc.) o fàcilment trobables en qualsevol papereria (enquadernadors, pegament, cinta adhesiva...), cada dia hem fabricat objectes o hem preparat trucs el funcionament dels quals té una base científica, la qual hem explicat qualitativament. També hem comentat algunes de les possibilitats per a l’ús en classe d’allò que hem aprés a aquest curs de l’Escola d’Estiu.

S’ha proporcionat una bibliografia bàsica així com algunes adreces electròniques a partir de les quals es poden ampliar les activitats que hem dut a terme.

Objectius aconseguits:

L’objectiu principal era divertir-nos amb la ciència i, per tant, despertar l’interés per les activitats científiques; crec que s’ha aconseguit, tal com pot deduir-se dels rodolins que han fet les alumnes[1] i que transcric a continuació:

Amb la física formal hem aprés a jugar.
No tireu res, hem aprés que de tot podem fabricar alguna cosa per a utilitzar.
Amb les lletres i les ciències fem experiències.
Les fórmules rares les hem vist molt clares.
Pensar, mirar, tocar... amb Rafa ho vas a “lograr”.
Què és per avui la paraula CIÈNCIA:

C ® Curiositat

I ® Investigació

E ® Entreteniciència, experiència

N ® Novetós

C ® Creativitat

I ® Incredulitat

A ® Aplicació

Valoració crítica:

Malgrat la davallada de matriculació general a l’Escola d’Estiu d’enguany, trobe que la quantitat d’alumnes matriculades (així com el seu interés) fa funcionar les classes de forma bastant dinàmica.

1.6. LES NOVES TECNOLOGIES A L’ESCOLA.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

En aquest grup-seminari hem tractat de mostrar i experimentar les possibilitats educatives que ens ofereixen les noves tecnologies a les nostres escoles, des de la captació d’imatges amb càmara digital i scanner, passant pel tractament d’aquestes imatges i acabant per la seua aplicació didáctica: presentacions, fitxes, activitas, etc.

METODOLOGÍA UTILITZADA

El grup ha funcionat de manera col·lectiva i activa, constant les sessions de una xicoteta part d’introducció teórica i una més ampla de pràctica i experimentació d’allò après. També ha hagut a les sessions espai per a la reflexió grupal i aportació d’idees i propostes per a l’elaboració d’activitats i recursos didàctics.

OBJECTIUS ACONSEGUITS

Estimem que els/les alumnes han tingut accés al coneixement de diferents tecnologies a l’abast de la majoria dels nostres centres educatius així com del funcionament bàsic d’aquests i d’alguns programes de tractament d’imatges i creació de recursos didàctics com ara PHOTOSHOP, COREL DRAW i POWER POINT.

VALORACIÓ CRÍTICA

La nostra valoració d’aquest grup-seminari és positiva donat que els/les components del mateix han incorporat als seus coneixements bàsics d’informàtica, un més ample ventall de possibilitats pel que fa al aprofitament didàctic que ens ofereixen les noves tecnologies per a l’optimització de les tasques personals del professorat, de les activitats de centre i de la creació de recursos didàctics.

1.7. CURSO DE FILOSOFIA. APRENDER A PENSAR

2. AULES-DEBAT

2.1. ELS MRPS

El ponent feu una presentació dels Moviments de Renovació Pedagògica destacant els seus objectius:

· Coordinar el treball cooperatiu de tot tipus per a la millora de l'educació en el País Valencià.

· Coordinar el conjunt d'activitats del Moviments de Renovació Pedagògica (MRPs)

· Intercanviar experiències, iniciatives i investigacions educatives.

· Oferir assessoraments i serveis a tots els Moviments i professorat que ho necessite.

· Consolidar la xarxa de Moviments a totes les comarques, pobles i ciutats del País Valencià.

· Representar el conjunt de Moviments de Renovació Pedagògica davant les institucions, entitats i qualsevol organisme d'àmbit nacional, estatal o internacional.

· Organitzar trobades anuals d'intercanvi pedagògic.

· ... i defensar i avançar en el nostre model d'Escola Pública, Popular, Democràtica i Valenciana.

A continuació amb una mirada retrospectiva explicà els diferents estadis de les Escoles d’Estiu, des de la primera, prohibida i organitzada per un conjunt d’associacions que després formaren els MRPs. al País Valencià passant pels moments de màxima afluència a una anàlisi del moment actual on les Escoles són un reflex de l’estat social actual pel que fa a la participació i el compromís.

Les publicacions de les diferents Escoles i l’elaboració de materials que es posen a l’abast dels companys i companyes que ho sol·liciten dins o fóra dels Moviments.

Les relacions amb els centres de Professors i altres institucions ocuparen també un espai de l’exposició.

Acabà fent una enumeració de les influències dels MRPs. en l’escola pública, la democratització de les relacions entre professorat i alumnat-professorat, la consideració de l’alumne com a centre de l’educació i responsable del seu aprenentatge, el compromís de l’escola amb la societat amb celebracions com La Pau, dia de la dona, carnestoltes, qüestions ecològiques, el compromís en la defensa de la llengua,...

Els MRPs. troben els seus trets diferencials en la reflexió, el treball col·lectiu, l’autocrítica i la fugida de l’autocomplaença que porta a la pasivitat.

2.2. L’EDUCACIÓ A ELX A PRINCIPIS DEL SEGLE XX

El dimecres dia 2 Vicent Miquel Díaz Boix, professor de l’Institut de Carrús i investigador, desenvolupà l’aula debat en la qual explicà quina era la situació de l’educació a Elx a principis el segle XX i que podríem carateritzar amb els següents trets:

- Les dolentes condicions higièniques, “l’intens olor a garrofes secant-se feia impossible impartir les classes”.

- La gran dependència de l’esglèsia. Escoles com El Salvador o Sant Josep vinculats a les parròquies dels mateixos noms.

- L’absentisme dels pocs alumnes matriculats, explicat per les tasques d’juda a l’economia familiar que havia de compatibilitzar.

- El baix sou del professorat, normalment satisfets per l’Ajuntament i les famílies, el que feia que aquesta segona part quedara moltes vegades impagada. Els mestres venien a cobrar entre 100 i 200 quinzets cada dos mesos, poca cosa per a l’època. L’expressió “cobrar menys que un mestres d’escola” té un sentit total en aquestos anys.

- Escasa preparació del professorat.

- Poca valoració de les famílies per l’educació. Era molt més important portar un sou a casa que la formació escolar.

- La “ley Moyano” suposà un gran progrés, encara que no s’arribrara a complir en la seua totalitat (castigava l’absentisme amb multes econòmiques), serví de referència per a posteriors reformes educatives.

La descripció d’aquest panorama va ser il·lustrada amb fotografies de l’època que completaren la visió dels assistents.

2.3. L’ART D’EDUCAR

El professor Josep Mª Terricabras va basar la seua xerrada en els següents arguments:

1- L'escola no transforma la societat, és la societat la que transforma l'escol, però en canvi a l'edudació se li demana que prepare per a tot allò que necessita la persona saber i dominar per viure en la societat actual, i amés a soles, sense la colaboració social.

2- Les coses més importants de la vida són les que s'aprenen sense que ningú te les ensenye, perquè aprenem per contacte, per ósmosi de l'ambient en el que vivim.

Els canvis socials ràpids han fet que l'educació formal perdera el monopoli sobre el coneixement, malgrat que no hem persut el monopoli de la reflexió sobre la informació, que malgrat ser cada vegada més nombrosa no ens proporciona el coneixement directament.

3- En aquesta realitat, quina seria la tasda de l'educació?, quin seria el currículum bàsic?

La proposta que ens feia el professor Terricabras passa per donar-li a l'educació la responsabilitat de formar per a analitzar, comparar i traure conclusions de la informació, és a dir, ensenyar a pensar.

A més, hem de comprovar què sap l'alumne o alumna, i seguir avançant amb ell.

I per tant, el currículum bàsic d'aquest tipus d'educació passa per treballar la

–Llengua i la gramática,

–El marc històric

–Els concepte matemàtics bàsics

–La reflexió

–El treball interdisciplinar per apropar-se a la realitat .

4- Com treballar els conceptes i les idees en l'educació?

Hem de superar idees caducades com que la quantitat és més important que la qualitat, i passar a reconèixer que el món del coneixement és artificial. Les respostes als problemes que es presenten en la realitat no són SI o NO, sino són absolutament IMPRECISES: MÉS O MENYS.

En el mon actual, on l'imprecissió abarca tots els camps, hem de preparar eeel nostre alumnat per relacionar, diferenciar hipótesis de suposicions, conseqüències de resultats, etc....

Així estarem contribuïnt a la tasca de fer ciutadans més demòcrates , menys fonamentalistes, més crítics, més participatius, més lliures.

L'educació no pot fer-ho tot ni hem d'intentar-ho. Eduquem per viure una ciutadanía a l'açada dels temps. Això és un art.

2.4. EDUCAR, UNA TAREA DIFÍCIL PERO HERMOSA

Miguel Ángel Santos Guerra

La tarea que realizan los educadores es de gran complejidad. En primer lugar por las características de los “materiales” con que se trabaja: concepciones, sentimientos, motivos, creencias, expectativas, relaciones, ideas, actitudes, emociones, conflictos, valores… Ninguno de ellos obedece a leyes fijas, como ocurre con los materiales que se pueden manejar en otras profesiones.

En segundo lugar es una tarea difícil por su propia naturaleza. En otras actividades el mejor profesional es el que mejor maneja los materiales. En ésta es el que más y mejor los libera. El/la educador/a no tiene que decidir por ellos, pensar por ellos sino ayudarles a pensar por sí, hacer que consigan autonomía.

En tercer lugar la tarea es compleja porque cada alumno/a es un mundo diferente a cualquier otro. Según Santos Guerra hay dos clases de alumnos: los inclasificables y los de difícil clasificación.

A estas dificultades se le añaden otras de carácter coyuntural:

- la contraposición de los modelos que ofrece el educador/a frente a los que proponen los medios de comunicación

- Mientras la cultura dice “individualismo” la escuela propone “solidaridad”.

- La filosofía imperante exige competitividad, la escuela propone ayuda.

- Los políticos hablan de guerra, la escuela habla de paz…

Al profesorado se le exige carisma, autoridad y las habilidades combinadas de un psicólogo, un payaso, un disc jokey, un pinche de cocina, un maestro budista y un comandante de la kfor; son profesionales que utilizan el conocimiento no como fuente de poder y riqueza sino que viven para compartirlo, para ayudar a que otros lo descubran y lo disfruten.

Educar es una tarea difícil pero hermosa que hay que vivir con pasión y con entusiasmo a pesar de las dificultades. Arrastrada es imposible

Sembrar en educación asegura las cosechas. No se sabe cuando se producirán, ni donde ni a veces cómo. Hemos de ser conscientes de ello.

Santos Guerra acabó sus palabras con un particular homenaje a todos aquellos/as profesionales de la educación que estimulan el crecimiento de las pequeñas semillas que crecen en la mente y en el corazón de su alumnado, agradeciendo el esfuerzo, la paciencia, el entusiasmo con que van depositando semillas de esperanza en los surcos de la tierra.

2.5. L’EXPERIÈNCIA DE PORTO ALEGRE

EDUCACIÓN-TRANSFORMACIÓN-EMANCIPACIÓN

Foro Mundial de educación. Porto Alegre Enero 2003

Viajar desde la España de la LOCE, en la que el debate sobre EDUCACIÓN está secuestrado, pervertido y la conciencia de gran parte del profesorado adormecida, anquilosada , a Porto Alegre, al Foro Mundial de Educación, resulta una experiencia renovadora , sorprendente y vital. En torno a veinte mil personas, de más de 100 paises, gritando y coreando que “Otro mundo es posible” y que la Educación puede ayudar a conseguirlo. El Foro Mundial de Educación de Porto Alegre es sin duda , la manifestación pedagógica popular más importante de los últimos tiempos , tanto por su magnitud como por la profundidad de sus contenidos.

En un pequeño documento de presentación , titulado “Educaçao y Emancipaçao” los compañeros/as de Sindiute (Escola de Reflexao e Luta del PT )se dirigían a los participantes del Foro Mundial de Educación con las siguientes palabras:

Dice una vieja historia china que dos personas viajaban por una carretera, cada una con un palo; allí se encontraron, cambiaron sus palos y cada una continuó su camino con un palo. Tiempos después, caminando por la misma carretera, dos personas, cada una con una idea, se encontraron y también intercambiaron sus ideas. Cada una siguió su camino con dos ideas. Desde entonces los encuentros y las ideas se suman.

Y las ideas afloraban suavemente en Porto Alegre:

· El Sistema capitalista ha fracasado y los Sistemas Educativos que propone están en crisis. Basta observar el deterioro medioambiental, las bolsas de marginación y de pobreza, la exclusión de millones de personas del acceso a la educación , los mecanismos de reprodución de los sistemas educativos…..

· Es necesario confrontar al Proyecto Educativo del capital un Proyecto Alternativo de Educación capaz de alimentar la lucha anticapitalista y orientar la actividad profesional de los trabajadores de la enseñanza dentro y fuera de la escuela.

· Hemos de trabajar en la construcción de un movimiento verdaderamente emancipatorio, que va mucho más lejos que la utopía conservadora de humanizar el capitalismo o administrar su crisis.

· Ni la educación es neutra ni los trabajadores de la enseñanza pueden permanecer pasivos. La reflexión y la crítica son inseparables de nuestra actividad educativa y social y han de contribuir a elevar la conciencia y el compromiso hacia una educación acorde con una sociedad humanamente diversa, socialmente igualitaria y enteramente libre.

· Nosotros educadores y educadoras de todo el mundo tenemos delante un desafío: educación para la reproducción/exclusión o educación para la emancipación. “ De ahí nuestro esfuerzo, queremos debatir con todos y todas las voces , para elaborar un proyecto de educación para la emancipación humana”

Que valiente, que real y que bello. Porque nada hay más bello que atreverse a pensar , a compartir con otros lo que pensamos y a actuar. Resulta casi imposible abarcar el abanico de posibilidades que el Foro Mundial de Educación ofrece a los participantes. Conferencias marco, debates temáticos , debates especiales, actos culturales, comunicaciones de experiencias, repartidas a lo largo y ancho de una ciudad con multitud de espacios recuperados para la vida cultural de la ciudadanía. Viejos angares de puerto, antiguas centrales térmicas, actuales universidades públicas y privadas, estadios deportivos , parques,

hoteles transformados en casa de cultura, ofrecen la imagen de una ciudad que está viva, de una sociedad que participa , de una ciudadanía que no ha renunciado a su papel de control y dirección de la actividad política. Una ciudad Porto Alegre que desde la Secretaria Municipal de Educación promueve y dinamiza la actividad educativa.

Y seguían sumándose las ideas las ideas:

· La ciudad educadora de Porto Alegre a Barcelona . La red de escuelas municipales de Porto Alegre nos ofrecían un muestrario de fotografías combinadas con textos poéticos, reflexivos y técnicos, a través de las cuales alumnas/os, profesoras/os, poetas y técnicos, tratan de mostrar un proyecto pedagógico-político de inclusión, comprometido con las clases populares. Una propuesta pedagógico –política que se plantea reinventar la Escuela Pública, de calidad, para todos/as. Desde Barcelona nos llega la propuesta de la audiencia pública para escolares, de la viviencia de los espacios de la ciudad por todas las niñas y niños , de la necesidad de educar en valores y construir responsabilidades, de dinamizar desde la ciudad el impulso ético y desde las escuelas el conocimiento práctico.

· Construir espacios de resistencia y frentes multisectoriales en la defensa de la educación pública . Recuperar desde los diferentes movimientos sociales , la reivindicación de la educación como derecho social y servicio público que se debe garantizar desde los Estados y la escuela como lugar en el que se crea cultura, relanzado el debate ético necesario sobre educación , democracia y culturas.

· Reinventar, redefinir la Educación Pública , con enunciados tan aclaradores como: “Educación como espacio de libertad”, “Las relaciones entre la escuela, la vida y la calidad de enseñanza”, Jugando y aprendiendo a vivir:la lucidez como factor de inclusión y transformación social”, “Cómo se enseña a dividir el mundo”, “La producción cultural de género, de la naturaleza, del cuerpo y de la ciencia”, “Cómo trabajar el envejecimiento en la sala de clase”, “Educación de agricultores y agricultoras sobre el enfoque de diversidad de género, cultura y raza”..etc.

· La construcción social del conocimiento, la participación y la gestión democrática, con enunciados a debate tan sugeridores como:”Democracia¿también se aprende en la universidad?.

· El no rotundo a la guerra , la educación para la justicia social y la convivencia pacifica, la resolución negociada de los conflictos, la conservación y defensa del medio ambiente, el respeto a las diferencias y la compensación de desigualdades, deberían ser los ejes del Proyecto Educativo de todas las escuelas públicas.

Tres largos e intensos días, ricos en ideas , en vivencias , en los que el intercambio personal , la recuperación de la dignidad profesional y la conciencia social, me permitieron sentir que nada está perdido y que todo es posible.

El trabajo continúa , en mi escuela y en los Movimientos de Renovación Pedagógica. Para otros en el sindicato, en el partido, en las asociaciones de vecinos o donde quiera que cada una ponga su granito de arena.

Como dice la Declaración de Porto Alegre adquiramos el compromiso de “movilizar y organizar a todos las organizaciones de que formamos parte para elaborar una Plataforma mundial de educación que contenga principios y directrices, metas y objetivos , estrategias de implementación y potenciación de recursos, calendario y evaluación periódica, programas y proyectos educativos, en todos los niveles de la enseñanza y para todos los pueblos de la Tierra”.

“La Plataforma Mundial de Educación será formulada y propuesta en Foros constituídos en cada uo de los países que participaronen las dos ediciones anteriores del Fórum Mundial de Educación , o en otros que quieran adherirse a este movimiento. Su consolidación será iniciada en el III Foro Mundial de Educación y su finalidad es construir la educación para otro mundo es posible”.

Mª Ángeles Llorente Cortés

Federación de Movimientos de Renovación Pedagógica del P.Valencià

Maestra del C.P.Cervantes de Buñol.

3. TALLERS

3.1. TALLER DE FILOSOFIA

(Veure Curs de Filosofia)

3.2. TALLER DE CLIC

1. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

S’ha tractat del funcionament del programa del programa informàtic educatiu CLIC 3.0, que és una eina molt que pot resultar molt pràctic a l’escola en qualsevol nivell: Infantil, Primària i Secundària.

Es pot utlitzar a nivell d’usuari tan sols, es a dir fent ús de les activitats ja fetes que es poden aconseguir del CD Sinera Clic que periòdicament edita el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, de la pàgina web oficial, o d’altres, però el més interessant és la possibilitat de poder preparar o adaptar activitats per als propis alumnes.

2. METODOLOGÍA

Ha estat totalment pràctica, doncs cadascú ha disposat d’un ordinador amb el que ha anat peparant (uns amb més ajuda, altres amb menys) els tipus d’activitats que ha estat possible.

3. OBJECTIUS ACONSEGUITS

- Donar a conèixer el programa Clic 3.0 i les seues possibilitats.

- Iniciar-se en la preparació dels diversos tipus d’activitats.

- Animar als participants a utilitzar-lo, i perdre un poc la por als ordinadaors.

4. VALORACIÓ CRITICA

Pareix que ha resultat interessant per als participants donada la seua assintència prou regular, (excepte un cas, en el qual la persona no havia utilitzat mai un ordinador), i els comentaris fets durant la setmana.

En relació als anteriors anys, s’ha tingut que reduir bastant el nombre d’activitats vistes, doncs al ser mitja hora diaria menys, a més a més la circumstància d’anar després de l’aula debat, cosa que ha afavorit que els participants no pugueren ser puntuals, retardant el moment del començament cada dia.

3.3. EXPERIÈNCIA SOBRE INTERCULTURALITAT A L’ESO

En aquest taller hem sabut què es el que fan tres centres diferent per atendre les necessitats i el procés d'aprenentatge i desenvolupament de l'alumant nouvingut.

Hem comptat amb companys que han treballat o treballen en els centres:

C.P. Azorín, de Calp

C.P. San Roque, d'Alacant

IES THIAR de Pilar de la Foradada.

Després d'escoltar com aquests centres han començat tot un treball especial per atendre la gran varietat de llengües i cultures que tenen en les aules, considerem que hem de plantejar alguns aspectes fonamentals en l'atenció a les persones nouvingudes:

1- És imprescindible que la Consellereia d'Edudació redacte i publique unes normes mínimes per a tots els centres i cassos, doncs si no és així, l'atenció a aquest tipus d'alumnat depen de la volutarietat de cada claustre o equip directiu, i pot variar d'un curs a altre, depenent de qui gestione el centre o que varie el professorat.

2- La tasca d'integració suposa una col·laboraciò entre les persones que venen i les que ací estem, pel que hem de crear ambients que faciliten els coneixements de les diferents cultures, tant a nivell dels alumnes com de les famílies.

3- Quan un xiquet o xiqueta ve de nou al centre, ha de tindre una acollida que des del punt de vista afectiu resulte possitiva.

4- Hem de demanar la co·laboració de les famílies perquè posen de la seua part en el procés d'integració, aportant traductors de la seua llengüa, i col·laborarnt en el procñes educatiu del seu filla/filla.

Si a més, elaborem un Plà d'acollida que supose tindre previst el procés per cada alumne/a que vinga nou, segurament estem construïnt una manera nova de relacions entre persones i cultures que serà possitiva per a tots i totes.

3.4. BALLS DE SALÓ

3.5. DANSES

Coordinador: Miquel-Àngel Flores i Abat.

1.DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

Amb aquest taller hem pretés donar a conéixer l’ampli panorama de la música, la dansa i el ball popular valencià en l’àmbit de l’escola. Aquesta parcel·la de la nostra cultura popular ha estat oblidada durant anys i la seua incorporació al sistema educatiu ha estat tardana.

El taller s’ha centrat en tres camps:

1. Danses, balls i balls-jocs infantils. De fàcil aplicació per als primers cursos de primària. Es tracta de balls que desperten la psicomotricitat i el sentit del ritme dels infants a través de picats de mans, girs, voltes simples, gestos amb les mans i amb el cos. En aquest grup englobaríem el PATATUF, ALLÀ DALT LA SERRA, EL JOAN PETIT, LA CASTANYA, LA CARRASQUILLA i la BOLANGERA.

2. Danses i balls tradicionals valencians. Aquests balls són de caràcter col·lectiu i de parella. Apropiats per a secundària i de fàcil execució. Són adients per a la integració entre xiquets i xiquetes. Dins d’aquest camp tenim la JOTA, BALL DE BASTONETS, LES DANSES i LA VILLANERA. Hi ha moviments de cadena, ponts, picat de bastons, coreografies de creu, rogle i linials.

3. Danses del món i balls folc. És el resultat de la fusió entre la música folc i la dansa tradicional. Consisteix en balls de parella i col·lecitus, de fàcil aprenentatge que tene un substrat europeu barrejat amb el nostre. Serien el VALS, PASDOBLE, SCOTTISH, POLCA, CONTRADANSA, VALS-JOTA I RIGODONS.

2. METODOLOGIA UTILITZADA

El taller s’ha centrat bàsicament en l’aspecte pràctic de l’ensenyament de les danses. La realització ha consistit en l’aprenentatge pas per pas i agafant el ball com a una unitat que s’ha esmicolat per parts clarificant les estructures bàsiques, característiques, ritme,coreografia i aplicació a l’aula. Tot seguit s’ha muntat el ball. De primeries s’ha fet sense música com una mena de repàs perquè siga memoritzat i tot després s’ha interpretat amb la música.

Alhora s’ha proporcionat als alumnes un llistat de materials referent a cançoners populars, discografia i llibres de cultura popular com a material de suport.

El darrer dia s’enregistraran les danses en Audio i C.D per memoritzar els coneixements apresos i d’aquesta manera poder aplicar-los el pròxim curs escolar.

3.OBJECTIUS ACONSEGUITS

1.Formació bàsica dels alumnes pel que fa a danses, balls i cançons populars valencianes. Saber que és una jota o un fandango o les danses, quins balls són tradicionals valencians i quins no ho són.

2. Clarificació de conceptes. Popular, tradicional, folc, moviments coreogràfics (volta, esvarada, pas de jota, pas de vals, pas de polca,picat de mans,etc).

3.Profunditzar en les relacions personals que aporta la dansa, el ball en parella i en grup així com altres valors com el companyerisme i l’humor. (Ens hem rist d’allò més)

4. VALORACIÓ CRÍTICA

Positiva en termes generals. Cal destacar que tot i la calor que hem hagut de patir, l’ambient ha estat cordial així com la resposta i i interés de tots els alumnes

3.6. MASSATGES I RALAXACIÓ

1.- INTRODUCCIÓN

1.1. El masaje. ¿Qué es?

1.2. El calor de tus manos

1.3. El primer contacto.

1.4. Consejos generales sobre el masaje.

1.5. La relajación.

2.- EL MASAJE COREANO.

2.1. ¿ Qué es el masaje coreano?

2.2. Objetivo

2.3. Enseñanza técnica del masaje coreano.

2.4. Relajación mediante visualización.

3.- MASAJES ALTERNATIVOS APLICABLES A LA ESCUELA.

3.1. Do-In: Automasaje.

3.1.1. ¿Qué es?

3.1.2. Aplicación técnica.

3.2. Masaje en pareja: (Claping).

3.3. Masaje con pelotas de tenis y pica.

3.4. Masaje africano.

3.5. Relajación.

4. LA RELAJACIÓN “RÁPIDA” EN LA CLASE.

4.1. Desbloqueo diafragmático.

4.2. Técnicas de corrección postural.

5. EL MASAJE SENSITIVO

5.1. Pecho

5.2. Cuello y cara

5.3. Brazos.

5.4. Vientre.

5.5. Piernas.

5.5.1. Parte anterior.

5.5.2. Parte posterior.

5.6. Pies.

5.7. Espalda

6. CONCLUSIÓN

INTRODUCCIÓN

Este curso sobre masaje y relajación se impartió en el Col.legi. Públic El Palmeral D’Elx, los días 1 al 5 de julio de 2003.

Estaba dirigido a educadores de infantil y primaria.

El objetivo general de este curso fue el aprendizaje, tanto teórico como práctico, de los distintos tipos de masaje, su técnica, así como de varias técnicas de relajación para su posterior aplicación en el aula.

EL MASAJE: ¿QUÉ ES?

Una forma de contacto corporal que produce beneficios psicofísicos, al sentirse la persona que lo recibe atendida, cuidada y aceptada mediante un lenguaje que difícilmente engaña: EL TACTO.

1.2. EL CALOR DE TUS MANOS.

Es crucial para ese primer contacto, pues favorece la relajación permitiendo que el masajeado se abandone más fácilmente a una sensación de placidez.

No olvidemos, que por medio del contacto te adentras en el mundo interior de la otra persona.

La piel no es una frontera que delimite el cuerpo sino, el lugar de interacción del cuerpo con el mundo exterior.

1.3. EL PRIMER CONTACTO.

Quien recibe el masaje se tumba de espaldas, quien lo da se sienta junto a su cabeza y deja que las manos se posen suavemente sobre su espalda (parte superior del tórax).

Sin presión, simplemente apoyando el peso de las manos y siguiendo la forma de esa parte a masajear.

Las manos, codos y hombros bien relajados.

Hay que mantener la inmovilidad hasta que se sienta el calor de tus propias manos y el del cuerpo de la otra persona. “Ella y tu en armonía”.

Toma conciencia del ritmo respiratorio de tu compañero y respira a su ritmo, lenta y calmadamente. Vais acomodando ambos vuestra respiración y entonces podrán comenzar el masaje.

1.4. CONSEJOS GENEALES SOBRE EL MASAJE.

Colocar las manos relajadas y las muñecas flexibles para poder así seguir el contorno de las partes del cuerpo a masajear.

Las manos se adhieren al cuerpo de la otra persona y se adaptan a las formas de éste. Obtienes esa sensación cuando los movimientos son lentos.

No modificar brúscamente el ritmo del masaje, ni el grado de presión.

Utilizar el preso del cuerpo antes que el esfuerzo muscular.

Dar energía en la espiración. Con la inspiración, el cuerpo se endereza y las manos van otra vez hacia ti. ¡Ten siempre conciencia de tu centro!

1.5. LA RELAJACIÓN.

Aplicación de técnicas de auto-regulación y corrección postural, aprendiendo a respirar de forma consciente.

Desarrolla la creatividad, disminuye las tensiones y combate la fatiga.

Ayuda a la concentración y favorece el equilibrio.

Al final de cada sesión se pueden aplicar diferentes técnicas de relajación para proporcionar calma, control de la agitación y del pensamiento ayudando a regenerar la energía vital.

6. CONCLUSIÓN

A lo largo de este curso se han aprendido diferentes técnicas de masaje y relajación. Cada una de las distintas clases de masaje tiene un objetivo concreto. No obstante, el fin último de todos ellos es que los niños y niñas a través del masaje aprendan a tener conciencia y conocimiento de su propio cuerpo, favoreciendo así la comunicación y la comprensión hacia el otro.

3.7. REEDUCACIÓN DE LA VOZ PARA DOCENTES

OBJETIVOS

El objetivo principal del taller era poder experimentar como la voz es el resultado de un complejo engranaje y está relacionada con la persona en su totalidad. Comprender que si queremos conocer como funciona nuestro mecanismo vocal y deseamos reeducar nuestra voz, necesitamos trabajar sobre los diferentes factores que la influyen y no únicamente sobre las cuerdas vocales.

Era importante la toma de contacto con los diferentes aspectos que intervienen en la fonación (respiración, postura, resonadores, diafragma, estado psico-emocional, etc.); y se trataba de que cada participante pudiera experimentar la voz como resultado de lo que le sucede física, psíquica y emocionalmente a la persona en el momento de hablar. De esta forma, lo que parecía ser la única relación existente –voz y laringe- se ampliaría a una visión más global y más real de los elementos que constituyen nuestro instrumento de comunicación.

DESARROLLO

A la vez que se vivenciaban algunos de los factores que influían en nuestra voz, se iba trabajando la actualización el potencial fonatorio y para ello se facilitaron algunas herramientas que permiten reencotrar una postura para una mejor calidad del sonido; desarrollar la capacidad respiratoria allí donde se encontraba restringida y que el aire fuera el soporte de la voz; ampliar los resonadores y poder influir sobre el timbre de la voz; crear un estado de relajación adecuado para la fonación; etc.

Puesto que el taller pretendía dar a conocer una enseñanza vocal novedosa en cuanto a los contenidos, pero también, en cuanto a la metodología y pedagogía empleada; sus bases de trabajo se desarrollaron teniendo en cuenta:

La realidad física, psíquica y emocional de cada persona.

Las circunstancias del colectivo al que va dirigida.

El ritmo propio de cada uno.

Que los medios por los cuales se consigue el objetivo sea tan importante como el propio objetivo.

APROVECHAMIETO

La tónica de todos los participantes fue aprovechar todo el tiempo que tuvimos a nuestra disposición y por tanto, se pudieron cumplir los objetivos previstos:

A lo largo de los 5 días de taller viajamos a través de un trabajo educativo que trata de aplicar el método experimental al estudio del funcionamiento de nuestra voz; y así fuimos adquiriendo conocimientos sobre el funcionamiento de nuestra voz a partir de una comprensión vivencial y no de una acumulación de datos teóricos.

Desde el primer momento, nos dispusimos a compartir con los demás compañeros nuestras experiencias y, por tanto, fuimos agentes activos en nuestro aprendizaje vocal y del de los demás.

Aun siendo un trabajo en grupo, cada uno pudo comprobar de forma individual donde se encontraban sus obstáculos u inteferencias a la voz y cuales eran algunos de los aspectos que podía potenciar.

Pudimos saborear como la postura, el gesto y el movimiento afectan a nuestra voz.

Disfrutramos experimentando como la respiración es el soporte que nos da la fuerza de la voz.

Nos permitimos trabajar sobre el resonador de la boca a través de una gratificante relajación de la mandíbula, los labios, la lengua y la mejilla, etc que nos ayudó a crear un amplio espacio de resonancia en la boca.

Tanto en los trabajos individuales como en pareja, se pudo vislumbrar la existencia de ejercicios sencillos que a parte de servirnos para el fin deseado nos trasladan a un estado de bienestar psico-físico.

Montserrat Rodrigo Gimeno

3.8. PÀGINA WEB I REVISTA

Coordina: Albert Caturla i Cardona

1.- descripció de l’activitat.

Aquest taller preté arreplegar la informació que genera una activitat com l’Escola d’Estiu. Fent dels/de les assistents a l’activitat uns periodistes improvisats que han d’utilitzar els mitjans informàtics per arreplegar-la en unes poques planes durant la sessió de la vesprada i distribuir-la després en format paper, quatre planes cada revista, i mitjançant l’elaboració d’una pàgina web.

Encara que el taller anava dirigit a persones amb un cert domini programes de disseny gràfic, maquetació, edició de textos,..., es va fer necessari orientar els treballs de maquetació i disseny.

2.- METODOLOGIA.

La metodologia consistí en arreplegar d’informació oral i escrita, entrevistar al llarg del dia a algun dels ponents dels diferents tallers, cursos i aules-debat, redactar o sintetitzar la informació, debatre les prioritats, l’enfocament i la presnetació dels textos i realitzar la pàgina web, bàsicament amb el programa Publisher.

3.- VALORACIÓ CRÍTICA.

L’experiència de l’any passat ens ha servit per a superar les dificultats que ens vàrem trobar, així a l’hora de la distribució de tasques s’ha tingut present el nivell de domini dels assistents dels ferraments en què ens proposàvem treballar.